Dies de pluja per aquí, així que és un bon moment per pensar què plantarem en aquest jardí digital. M’agradaria que aquests butlletins fossin temàtics per anar construint un hort variat en temes i interessos que, amb el temps, siguin fàcilment localitzables dins del mateix blog. M’interessa la idea d’anar plantant llavors a través d’aquestes cartes i poder-les veure créixer amb el temps; és a dir, que avui parli dels jardins digitals vol dir que espero tornar-hi d’aquí un temps, revisar el que s’ha comentat per aquí per veure en quin pla es troben ara (en el futur) aquestes idees. Que no siguin temes que responguin a tendències ràpides, sinó que tinguin temps de germinar en un espai obert a més gent i que no quedin enterrats en notes del mòbil (en realitat fa anys que faig servir Keep, de Google, però espero canviar-ho en els pròxims mesos per alguna cosa que estigui fora de Google, però això ja ho parlarem en una altra carta).
🌱Però, amiga, em diràs, què és un jardí digital? I sobretot, per què t’has obsessionat amb això?🌱
És un lloc on pots fer créixer diferents continguts, no necessàriament relacionats entre si. Un espai on guardar informació sobre coses que t’interessen.
📝I no seria això com una llibreta?
Bé, sí i no. Jo encara prenc apunts en llibretes (i sincerament és el més pràctic perquè faig un índex amb les diferents notes que hi ha i, al meu cap, tinc molt clar en quina llibreta vaig apuntar què; imagino que és una cosa de processar les coses manualment i a temps lent). A les llibretes hi faig els resums dels papers i llibres perquè així m’hi vaig acostumar des de la universitat. Després passo el que és rellevant a diferents documents organitzats (al Drive T.T) per relacionar les idees que he llegit amb vídeos, imatges i altres continguts d’internet; és més fàcil fer servir l’hipervincle que apuntar “el vídeo del gripau dins d’una tassa” i després no trobar-lo mai més perquè la persona que el va pujar no li va posar etiqueta (i des de llavors que no el definirà amb els teus mateixos termes). Així que si, com jo, tires molt de llibreta, la construcció del jardí digital pot ser un petit repte. Però crec que val la pena per la possibilitat d’integrar i visualitzar les idees d’una manera més pràctica (i és que no es pot comparar el poder buscar paraules entre documents digitals amb fer-ho en textos escrits a mà).
La meva llibreta de l’any passat, que tenia aquí al costat mentre preparava aquest butlletí.
Hi ha qui diu que els jardins digitals són una manera que el teu temps de doomscrolling no sigui en va i que, si et creues amb alguna cosa que t’ha interessat, la puguis guardar. Fins i tot hi ha qui proposa que, després de cada doomscrollejada, anotis allò que realment t’hagi aportat alguna cosa nova. Hi ha una part de mi que es resisteix a aquesta idea, ja que té un punt de voler ser productives en el nostre temps d’admirar el buit i deixar la ment en blanc. Però sí que és cert que en els meus guardats de TikTok ja no recordo què era important o realment interessant. Així que suposo que no està malament intentar estar més conscients (o, presents? ho sento, odio l’ús d’aquesta paraula així) en els nostres passejos digitals. Pinterest continua sent un petit santuari que ha augmentat en quantitat (i de rebot, també en qualitat) de contingut en els últims anys. Els millors mems els trobo allà (els que acompanyen aquesta carta), així com les millors recomanacions de manga. I no ho trobes per seguir x o y persona, sinó per la cerca basada en imatge que fa servir la plataforma, que et busca i et mostra allò que pot ser semblant a alguna cosa que ja t’ha agradat: creant un oasi online ideal (i una mica fals, per què enganyar-nos, però escolta, un petit remans de pau). Tot i això, fa temps que veig vídeos que en destaquen les parts negatives: es perd l’atribució de crèdit als artistes amb les seves obres (ja que qualsevol persona pot pujar-hi contingut) i també hi estan entrant en massa anunciants (m’han sortit perruques horribles i raríssimes que clarament et treuen del mood de “a veure com em tallo els cabells d’aquí sis mesos”) i, com no, continguts fets per IA que ja comencen a empastifar un altre espai del nostre estimat internet.
I m’he obsessionat (bé, diguem-ne interessat, encara no estic tan deep down) amb els jardins digitals arran de totes les lectures sobre internet. Amb Proyecto Una, Marta G. Franco, Nick Srnicek, Cory Doctorow, Astra Taylor, etc. De prendre més consciència sobre la privatització dels espais digitals que transitem, l’enmerdament dels llocs web amb anuncis i IAs com comentava amb Pinterest. I, a banda de començar a habitar boscos foscos allunyats dels exèrcits de SEO, retenció d’atenció i captació de cookies, hi ha una sèrie de coses que podem reaprendre dels nostres inicis a la xarxa. Sento que el nostre principal problema amb la capacitat d’organitzar la informació online va venir amb l’arribada dels jardins tancats i la fi de la personalització. La plataformització dels continguts va posar fi a la nostra gestió de carpetes a l’ordinador, l’organització de la música a iTunes (digues que tu també posaves la lletra de les cançons, l’any i el número de la cançó dins l’àlbum, gràcies) i fins i tot a la capacitat d’escollir el color de fons a Facebook o posar el cursor amb estrelletes amb cua. En un vídeo ja analitzarem fins a quin punt hi ha tanta nostàlgia o més aviat una necessitat de sentir una mica de materialitat i sentit de pertinença amb allò que ens importa.
📁El format del jardí?📁
Com vulguis, al final es tracta d’una idea abstracta de com organitzar aquelles coses que ens han marcat d’una manera o altra. Ens exposem a tanta informació en formats diferents que a vegades no recordem si allò que vam veure era en un TikTok, un post d’IG o en quin capítol d’una sèrie. Hi ha diverses apps que permeten recollir la informació; jo ara mateix estic començant a provar Joplin, però encara no ho tinc integrat, així que et deixo diverses recomanacions perquè ho puguis mirar pel teu compte si et ve de gust.
Feed RSS: havia de ser la primera. La tecnologia prehistòrica d’internet que realment és la més pràctica i útil per estar al dia del que es publica a les teves pàgines preferides (si és que a vegades oblidem que la comunicació per aquí podria ser universal, eh). Aspira a ser un estàndard obert per a la web oberta (no tancada pels senyors feudals de Silicon Valley), on les aplicacions puguin rebre actualitzacions dels llocs web. Hi ha diversos agregadors; la veritat és que no l’he fet servir, així que si teniu recomanacions, seran benvingudes :).
notion: un clàssic i amb el qual el Mozo va poder organitzar el seu vídeo de 4 h sobre Jordi Wild. A mi no em va acabar de funcionar, a més de que NO té funcionalitat universal, per la qual cosa les teves notes queden atrapades allà. NO és de codi obert (aquí prioritzarem opcions de codi obert i accessibles). Això sí, és molt cute i per això el poso.
anytype: em sembla bonic i fàcil d’usar. Està bastant pensat per a mòbil. És de codi obert. La gent m’ha comentat que no els serveix de gaire, però porto unes setmanes allà i m’està agradant perquè només l’estic fent servir com a seguiment de notes; se sincronitza amb l’app de l’ordinador. No té inici de sessió amb correu electrònic, només se t’assignen unes paraules que són la teva identitat per loguejar-te des de diferents dispositius. Codi obert i et xifra totes les notes. Gratuït (si necessites sincronitzar més d’1 GB cal pagar, però si és per documents i enllaços, és força espai). Aquí expliquen bé com funciona. M’ha servit per escriure un article i té un preview de les notes i pàgines que crees en gràfic que em llueix així per a un textet en procés:
Joplin: el que més m’han recomanat a Mastodon. Sembla ser l’app definitiva, gratuïta de per vida i, segons Kyva, amb dos plugins es veu molt bonic (encara no he intentat posar-lo aesthetic, estic veient com adaptar-hi el meu workflow, i primer he d’aconseguir sincronitzar l’app del mòbil amb la de l’ordinador a través de Dropbox (també pots pagar per usar el núvol de Joplin o fer-ho gratuïtament a través d’OneDrive o Nextcloud).
Logseq: pel que he vist, és bastant semblant a Joplin, tot i que hi ha força més gent que el fa servir com a alternativa a Obsidian.
Affine: és més una alternativa a Notion; si et funcionava aquell sistema, segurament aquest t’interessarà. És open source. És gratis per sempre, pots iniciar sessió en 3 dispositius i disposa de fins a 10 GB d’espai.
La veritat és que hi ha mil opcions, així que només has de trobar aquella que t’agradi més i et resulti més fàcil per adaptar el teu ritme de treball i necessitats. Segurament jo he triat més pels visuals que per la practicitat, però per mi veure-ho tot ordenat i vinculat d’una sola ullada em resulta més pràctic per pensar i ordenar les idees (encara que trigui uns segons més a generar la pàgina o vincular els objectes). Quan porti una mica més de temps fent-lo servir potser en faig un vídeo <3.
Per acabar, us deixo amb una recomanació d’un episodi d’un pòdcast de Mitos y Memes que em va enviar Proyecto Una sobre la gestió del coneixement, amb molta més informació de la que jo mai arribaré a tenir:
I aquestes són les meves primeres investigacions sobre la construcció, ús i maneig dels jardins digitals. Potser ha estat una mica bàsic per als nerdies de l’organització i l’arxivística; m’adono que soc una mica noob. Així que totes les recomanacions i ajuda són benvingudes. També podeu deixar crits de socors, estic segura que algú acudirà en la vostra ajuda per aquí 🙂
✨Obrir el portal als nostres jardins digitals✨