Vaig aprofitar les vacances per Setmana Santa per volar al Japó (un altre dia obrim el meló del turisme, l’impacte sobre la població local i les emissions de CO2 d’aquests vols tan llargs). El cas és que ja fa un mes i mig que he tornat i sembla que només hagin passat dos dies; i encara no he escrit cap newsletter nova. Tenia diferents idees i temes al cap que no he pogut treballar com voldria així que avui et porto un recull de coses que m’han interessat aquest mes (mes i mig passat).
*Realment vaig començar a escriure aquesta carta a principis de maig, abans de posar-me malalta de la panxa; el pas d’un virus estomacal m’ha deixat planxada i, un mes més tard, segueixo amb una dieta reduïda i digestions pesades. Necessito una novel·la que relati la vida d’una jove d’uns 30 anys que pateix de mals de panxa. El mal de panxa, el mal silenciós de totes les dones arribades a la trentena. Si sabeu d’alguna cosa, em dieu.
La Handycam. Si algú em va veure obsessionada amb les digi cams, això és un grau més de la mateixa obsessió. La vaig comprar l’últim dia del viatge a Japó en una botiga a Akihabara. És del 2005 i no puc estar més contenta. Ja està disponible el vídeo en què analitzo el retorn de la tecnologia passada: des dels ipod, els Cds i fins i tot els cassettes. Hi parlo també de Grafton Tanner amb la idea del persemprisme com a estratètiga d’algunes franquícies per explotar la nostàlgia fent-la desaparèixer. També del Y2K i de per què totes les celebritats es fan fotos al mirall amb flash i amb digicams.
Oposición. Ho he dit per totes bandes, però és Alicia al país dels funcionaris o de Bartleby l’escrivent: pel xoc de de llenguatges, pels intents constants de la protagonista de comprendre i de fer coses en comptes de deixar-se endur. Divertidíssim. Va de la mà amb els dos textos que ha publicat Ingrid Guardiola aquest mes a partir de la seva experiència amb la maquinària burocràtica de la institució pública durant la seva direcció del Bòlit (assaig en obert, llibre a Arcàdia). Em va agradar molt el Gent de Merda on l’entrevisten.
Ebook. No em malinterpreteu. Visca les llibreries i els llibres en físic. Sempre. Però mentre continuem vivint en pisos petits i amb pressupostos ajustats (vinc del Japó sí, però he estat estalviant molts anys per aquest malbaratament). El cas és que ocupa molt poc i és molt còmode per poder llegir mentre et toca anar dreta al tren. Molt còmode per a llibres llargs. I, sobretot, t’hi pots posar llibres de la biblioteca sense el remordiment que et renyin per no tornar-lo a temps. Ull, perquè amb els Kindle no podeu passar-hi els llibres electrònics de la biblioteca legalment. El meu és un kobo clara b/w.
Bonsais. Sí. Segurament estic portant l’obsessió per la metàfora dels jardins, el tenir cura de la natura i el tocar gespa massa enllà. Però va ser tornar de Japó i sentir que volia endinsar-me en l’estètica i l’art de tenir cura d’un jardí i, disposant només d’un petit balcó, el bonsai era tot el que em podia permetre. Encara no m’he atrevit a podar-lo, sento que necessito fer un curs intensiu de cura de bonsais abans de tallar, però suposo que m’arriscaré aviat. En realitat també m’han regalat llavors d’auró vermell japonès, però el creixement d’aquest bonsai o arbre (ja veurem què decideixo fer-ne), durarà bastant més de temps (m’han dit que 7 anys:S)
Llavors. No només m’han regalat llavors de l’altra punta del món. En un intent de ser més sostenible, m’estic sumant a l’obsessió de la meva parella: recol•lectar llavors de fruites que mengem (ell realment cull també tot el que troba a terra: aglans, pinyons, el que sigui). Ara sostinc la creença que seré capaç de germinar llavors de raïm i cultivar les meves parres per fer… Ombra. En sèrio, no ho diríeu, però a la que ve el bon temps la parra no creix, evoluciona a passos gegants. Segurament invertir en una parra del garden sigui més pràctic, però: i la il•lusió de veure crèixer la teva llavor? Digueu-me il•lusionada per les coses més evidents, però d’aquí uns anys el meu nivell de preper serà premium.
BTS. Res, només deixar per escrit que els 7 homes més influents de la música vius a nivell global han tornat amb tremendo glow up. Pensava que ja ho tindria superat a aquestes alçades, però la conversa per whatsapp amb la T comentant tots els vídeos i fotos del concert de celebració d’aniversari de BTS que van fer a Seul ho desmenteix. A punt d’entrar ja en els fanfictions.
Jardins. Ja hem parlat dels jardins digitals per aquí, i com es pot destil•lar de la meva fase més toca-herba, seguirem per aquest camí del canvi de ritme, l’atenció a l’entorn i tot el que pugui tenir a veure amb la revolució mandrosa de la que parla JEVB per aquí.
🌸🌸🌸
Deja un comentario